Avui les coses no m'han sortit bé, tinc ganes de dir al mòn el que penso però el que penso podria fer mal a molta gent i no tinc ganes de fer mal a nin`´u encar que quardar-ho tot per mi es pitjor. Tinc un mal que m'ataca a cada un dels punts dem meu cos i cada dia és fa més intens una ira que algun dia explotara i ho sento molt per a totes aquelles persones a les que pugui fer mal encar que nombroses vegades elles m'hagin atacat a mi. Aquesta ira sem va menjant poc a poc com un cuc que escarba dins d'una poma i aquesta és va degradan sense poder fer res per defensar-se, seria tan façil com cridar una simple paraula i explosionar d'alegria, trure aquells milions de quilos que et pesa el cos, una paraula.
I per això em preguntu que és millor callar i anar-te podrint lentament per tal de no fer mal a ningú o crida i dir el que veritablement penses ?
oriol lladó
diumenge, 4 de desembre del 2011
dilluns, 21 de novembre del 2011
Pàgina web filosòfica
Aquesta pàgina és un punt de trobada en castellà de gent que vol debatre sobre temes que es plantegen de diversos àmbits i on hi ha diversos articles i conceptes d'interès.
Filofoto, "tot i res"
He escollit aquesta imatge com a filofoto, perquè per molt que sigui una foto treta des d'un edifici molt alt, sempre em dóna per pensar una cosa, què som.
He anomenat aquesta imatge "tot i res", perquè quan et trobes en aquesta situació, pujar al cim d'una muntanya, està a un àtic d'un bloc de pisos o d'una gran construcció, em dóna una sensació molt diferent a la quan estic a llocs on no hi ha gran diferència d'altura.
Podem dir que una part del títol "res", l'anomeno així perquè en els instants que em trobo en aquesta situació, em sento que sóc un ésser molt petit. Perquè des de grans altures pots veure moltes coses, en el cas d'un edifici molt alt, el seu voltant, quan estàs en un avió, la gran quantitat d'aigua que hi ha, al arribar a dalt d'una muntanya, o turó i veus tot el paisatge.
En aquests moments reflexiono i em veig molt i molt petit, ben bé insignificant, res.
En canvi per l'altra part del títol, el "tot", em fa referència del que som. El veure tot el que està per la meva mà, veig que no som tan petits, més aviat al contrari.
Finalment en aquesta foto, crec que es pot veure el contrast entre el "tot", el que hem arribat a construir, en aquesta foto sigui ponts, edificis, cases, gratacels. I el "res", perquè en aquesta imatge es pot veure, la gran quantitat de terreny que hi ha.
Roger Campoy
He anomenat aquesta imatge "tot i res", perquè quan et trobes en aquesta situació, pujar al cim d'una muntanya, està a un àtic d'un bloc de pisos o d'una gran construcció, em dóna una sensació molt diferent a la quan estic a llocs on no hi ha gran diferència d'altura.
Podem dir que una part del títol "res", l'anomeno així perquè en els instants que em trobo en aquesta situació, em sento que sóc un ésser molt petit. Perquè des de grans altures pots veure moltes coses, en el cas d'un edifici molt alt, el seu voltant, quan estàs en un avió, la gran quantitat d'aigua que hi ha, al arribar a dalt d'una muntanya, o turó i veus tot el paisatge.
En aquests moments reflexiono i em veig molt i molt petit, ben bé insignificant, res.
En canvi per l'altra part del títol, el "tot", em fa referència del que som. El veure tot el que està per la meva mà, veig que no som tan petits, més aviat al contrari.
Finalment en aquesta foto, crec que es pot veure el contrast entre el "tot", el que hem arribat a construir, en aquesta foto sigui ponts, edificis, cases, gratacels. I el "res", perquè en aquesta imatge es pot veure, la gran quantitat de terreny que hi ha.
Roger Campoy
Filofoto, Inocència
A simple vista es podria dir que el més rellevant d'aquesta fotografia seria el paisatge, però per a mí ho són els nens que la integren.
He anomenat el títol de la meva filofoto inocència, perquè aquests nens de la foto que es trobaven en unes desfavorables condicions econòmiques eren en tots els aspectes de la paraula, feliços.
Mentre els seus pares es trobaven preocupats per la situació en que es trobaven, ells n'hi sabien assabentat dels problemes que els envoltaven. L'única prioritat que tenien aquells nens en aquell moment era passar-s'ho bé, sense preocupar-se del que tant atormentava a les seves famílies.
Per a mí els nens petits són el símbol més benèvol de l'èsser humà, ells no entenen de discriminació ni de violència, sol es preocupen del dia a dia sense saber el que passarà l'endemà.
Per això, fent referència sobre el que hem estudiat a classe i assanyelant que els nens petits són considerats com un símbol de l'inocència, què és preferible, ser un ignorant feliç o un savi atormentat?
Adriana Cuenca
La visió ingènua de la realitat no és compatible amb la física moderna
-Explica què significa la frase.
Significa que fins que no va arribar la física moderna se solia pensar que el coneixement sobre el món es podia obtendre a partir de l'observació directa. Però els èxits de la física van demostrar que no era així.
-Què és una paradoxa? Quina solució ofereix Hawking per tal de resoldre aquesta paradoxa?
Una paradoxa és una contradicció entre dos conceptes. Hawking ofereix altres maneres per construir un model de la mateixa situació física, empleant conceptes i elements fundamentals diferents.
-Quina definició de realitat proposa Hawking?
Hawking proposa que si dos d'aquelles teories o models preveuen amb exactitud els mateixos aconteixements, no podem dir que un sigui menys real que l'altre, i que som lliures a utilitzar el model que ens resulti més convenient.
Adriana Cuenca
Analitzem la frase
NOSALTRES ENS FEM FIGURES DELS FETS. PER CONEIXER SI LA FIGURA ÉS CERTA O FALSA HEM DE COMPARAR-LA AMB LA REALITAT. LA PROPOSICIÓ ÉS UNA FIGURA DE LA REALITAT -Ludwig Wittgenstein-
Des del meu punt de vista crec que el que vol dir aquesta frase és que per tal de que nosatres, les persones poguem decidir si una cosa és certa o falsa l'hem de comparar amb tot allo que hem apres durant la nostra vida i a partir d'aqui jutjar si és verdader o no, però el gran dubte és en que ens basem per afirmar que una cosa és certa o falsa ja que els factors d'aprenentatje de les persones pode haver estat del tot diferents i cadascuna atribuira una certesa o una falsedad diferent a una mateixa situació.
oriol lladó
Des del meu punt de vista crec que el que vol dir aquesta frase és que per tal de que nosatres, les persones poguem decidir si una cosa és certa o falsa l'hem de comparar amb tot allo que hem apres durant la nostra vida i a partir d'aqui jutjar si és verdader o no, però el gran dubte és en que ens basem per afirmar que una cosa és certa o falsa ja que els factors d'aprenentatje de les persones pode haver estat del tot diferents i cadascuna atribuira una certesa o una falsedad diferent a una mateixa situació.
oriol lladó
Filosofia i anarquisme
Tal i com ens va comentar en Toni podem dir que les ideologies de dretes som més idealistes i creuen en la "realitat" creada per el coneixement, les esquerres son molt més utopiques i creuen en una idea que per la majoria dels mortals és inimaginables per això he agafat la teoria de l'anarquisme per comparar-la amb la filosofia, ja que es la extrema esquerra.
Des del meu punt de vista l'anarquimes és una ideologia que defensa la llibertat individual de les persones on podriem dir que aquestes sòn governades per si mateixes, l'anarquisme és basa en l'ajudua mutua en el lema de " JO TREBALLO PER TOTS I NO PER MI".
La filosofia i l'anaquisme van units en molts sentits, per començar aquestes dues doctrines no fan que la gent cregui en uns dogmes, una fe, una unica i racional manera de pensar sinò que impulsan a que la gent es fagi preguntes com per exemple qui son? i que fan aqui? ...I al final aquestes preguntes seran respostes i més tard aquelles respostes ens faran entendre qui és l'esser huma , un cop haguem entes qui som podrem contruir la ética a partir del coneixement.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anarquismo_filos%C3%B3fico
ORIOL LLADÓ
Des del meu punt de vista l'anarquimes és una ideologia que defensa la llibertat individual de les persones on podriem dir que aquestes sòn governades per si mateixes, l'anarquisme és basa en l'ajudua mutua en el lema de " JO TREBALLO PER TOTS I NO PER MI".
La filosofia i l'anaquisme van units en molts sentits, per començar aquestes dues doctrines no fan que la gent cregui en uns dogmes, una fe, una unica i racional manera de pensar sinò que impulsan a que la gent es fagi preguntes com per exemple qui son? i que fan aqui? ...I al final aquestes preguntes seran respostes i més tard aquelles respostes ens faran entendre qui és l'esser huma , un cop haguem entes qui som podrem contruir la ética a partir del coneixement.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anarquismo_filos%C3%B3fico
ORIOL LLADÓFilofoto, "Free Hugs"
Penso que el nostre planeta és totalment irònic, i la veritat és que està ple de contradiccions. Per un costat tenim violència, pobresa i desigualtat. Però pel que sembla no tothom és conscient de la gravetat dels problemes que altres viuen. Tanquem els ulls a la resta del món i només ens guiem pels problemes del nostre voltant i dia a dia. Sí, és difícil posar-se lloc dels que tenen causes majors, d'aquells que s'hi juguen tant la dificultat de si arribaran o no a final de mes o si podran tirar endavant tota una família, i per trist que sigui això és la realitat, i està succeint de manera contínua a tot arreu. Potser nosaltres estem massa ben acostumats i per això ens oblidem que al marge dels nostres problemes personals hi ha de pitjors i globals.
Contràriament, la situació no és tan pessimista. Sempre és grat trobar que no tots segueixen la mateixa línia, sinó que hi ha un col·lectiu de gent que reivindica i lluita pel benestar d'una societat desfavorida. I esque el simple fet d'ajudar és tan fàcil, com regalar una mica del temps de cadascú per prendre consciència i manifestar-se contra la causa. I, potser, si ens parem a pensar no cal tant. Potser és tan fàcil com fer un gest simbòlic universal que ens ajuda a seguir endavant, com és el fet de regalar abraçades gratuïtes.
Filofoto
DOS DIES SÓN LA VIDA I CADA SEGON ÉS ESPECIAL
He escollit aquesta fotografia ja que per a mi es bastant important i quan avegades sento que les coses no m'estan sortint bé la mir-ho i recordo aquell moment en que la terra es tornava aire i les coses del voltant és tornaven petites i efimeres i treien importancia al paisatge i augmentaven la tranqulitat durant el petit vol.
La imatge crea un factor de lentitud fins i tot d'aturamnet total però en realitat el salt és una cosa dinamica, per això des del meu punt de vista interpreto que la vida passa en un insatnat i que l'hem d'aprofitar però que moltes vegades ens hem de parar a mirar el que tenim al nostre voltant.
Un altre tret que m'ha fet escollir aquesta imatge és el sentiment de tranquil·litat i el de no tenir por a realitzar un salt cap a l'abisme, amb això el que vull dir és que hem de ser valents a la vida ja que moltes vegades la gent ens intentara fer caure, però nosaltres hem de ser forts i tornar-nos a aixecar i no tenir por alhora de prendre decisisions que ens afectaran cap a millor o pitjor a la nostra vida.
oriol lladó
He escollit aquesta fotografia ja que per a mi es bastant important i quan avegades sento que les coses no m'estan sortint bé la mir-ho i recordo aquell moment en que la terra es tornava aire i les coses del voltant és tornaven petites i efimeres i treien importancia al paisatge i augmentaven la tranqulitat durant el petit vol.
La imatge crea un factor de lentitud fins i tot d'aturamnet total però en realitat el salt és una cosa dinamica, per això des del meu punt de vista interpreto que la vida passa en un insatnat i que l'hem d'aprofitar però que moltes vegades ens hem de parar a mirar el que tenim al nostre voltant.
Un altre tret que m'ha fet escollir aquesta imatge és el sentiment de tranquil·litat i el de no tenir por a realitzar un salt cap a l'abisme, amb això el que vull dir és que hem de ser valents a la vida ja que moltes vegades la gent ens intentara fer caure, però nosaltres hem de ser forts i tornar-nos a aixecar i no tenir por alhora de prendre decisisions que ens afectaran cap a millor o pitjor a la nostra vida.
oriol lladó
diumenge, 20 de novembre del 2011
Filofoto, La llum del final del túnel sempre hi és
Alguns mirant aquesta imatge podrien pensar que representa un factor de la naturalesa. Una planta, la qual ha anat creixent i s’ha entortolligat a una part d’una barana. Altres, en canvi, podrien adonar-se’n del que realment vol representar. La fotografia pretén transmetre, a qui la mira, el fet de que a vegades en la vida no tot surt com volem o com esperàvem, i a vegades les coses es compliquen, ho veiem tot negre i pensem que no trobarem una solució als problemes que se'ns plantejen. Però penso que sempre hauríem de tenir present l’expressió que diu: Al final del túnel hi ha una llum. Perquè, realment és així, per molt dura i difícil que pugui semblar la vida, menys la mort, tot té solució. No hi ha res que no podem resoldre. Unes vegades ens costarà més trobar aquesta solució, i altres vegades menys, però sempre n’hi ha.
Tornant a la imatge, les plantes entortolligades, representen el fet de que la vida se’ns presenti de manera complicada i desagradable. Però un cop la planta “supera la barana” (en quant a altura), representa que és quan hem sabut trobar una solució i veure aquella llum del final del túnel, la qual pensàvem que no hi era.
Tornant a la imatge, les plantes entortolligades, representen el fet de que la vida se’ns presenti de manera complicada i desagradable. Però un cop la planta “supera la barana” (en quant a altura), representa que és quan hem sabut trobar una solució i veure aquella llum del final del túnel, la qual pensàvem que no hi era.
Mònica Llavador
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Els filòsofs
Els filòsofs eren persones "normals" com qualsevol altre individu de l'època, quasi tots eren professors o escriptors com a ofici principal. Els homes dedicats a l'estudi i l'ensenyament de la filosofia ho feien sense acceptar cap remuneració, actuaven com aficionats i, per aquesta raó, menyspreaven a qui cobrava per ensenyar i els calificaven de solfistes o professionals. Tot hi així, s'ha de dir que alguns d'ells mantenien escoles de debat, eren membres respectats de la societat (tenien molta influència) i aquests eren ben pagats pels seus estudiants. Els primers pensadors es preguntaven sobretot qüestions ambientades en l'ètica moral, en la física (orígens i essència de les coses) i la dialèctica (el temps i el pensament).
Cal dir que amb els primers filòsofs, els grecs, apareixen per primera vegada moltes de les qüestions filòsofiques fonamentals, i diverses de les possibles solucions que es poden donar a elles ja es trobaran implantades en la filosofia grega.
Protàgores (485-410 aC)
Era un reconegut filòsof que segons Plató, inicià la manera solfista d'ensenyament. Aquest, cobrava per les seves classes i en elles adoctrinava sobre l'art de la parla. Era un veritable mestre en la retòrica, mitjançant la qual creia que es podia aconseguir l'èxit públic i personal. Era relativista, i la seva frase més cèlebre ens explica que l'home és la mesura de totes les coses, per tant, ens mostra la impossibilitat de conèixer una realitat absoluta més enllà que la de la realitat humana i subjectiva. Arriba a aquesta conclusió ja que creu que la realitat és un constant canvi i que l'únic coneixement vàlid es percep mitjançant els sentits. Així, si tot canvia i el subjecte també, l'únic que podem saber és el que sent cada un, en un precís moment i lloc. D'aquesta manera, posa de manifest la diferència entre nómos, lleis humanes o convencions, i physis, les lleis naturals, mostrant escèptic davant el coneixement d'aquestes i de la realitat. A més, va innovar el pensament sobre els déus, dels que deia que en no poder conèixer-los, no podem assegurar la seva existència, així que el millor és no opinar. En aquest sentit, és el primer filòsof que proposa l'agnosticisme.
Cal dir que amb els primers filòsofs, els grecs, apareixen per primera vegada moltes de les qüestions filòsofiques fonamentals, i diverses de les possibles solucions que es poden donar a elles ja es trobaran implantades en la filosofia grega.
Protàgores (485-410 aC)
Era un reconegut filòsof que segons Plató, inicià la manera solfista d'ensenyament. Aquest, cobrava per les seves classes i en elles adoctrinava sobre l'art de la parla. Era un veritable mestre en la retòrica, mitjançant la qual creia que es podia aconseguir l'èxit públic i personal. Era relativista, i la seva frase més cèlebre ens explica que l'home és la mesura de totes les coses, per tant, ens mostra la impossibilitat de conèixer una realitat absoluta més enllà que la de la realitat humana i subjectiva. Arriba a aquesta conclusió ja que creu que la realitat és un constant canvi i que l'únic coneixement vàlid es percep mitjançant els sentits. Així, si tot canvia i el subjecte també, l'únic que podem saber és el que sent cada un, en un precís moment i lloc. D'aquesta manera, posa de manifest la diferència entre nómos, lleis humanes o convencions, i physis, les lleis naturals, mostrant escèptic davant el coneixement d'aquestes i de la realitat. A més, va innovar el pensament sobre els déus, dels que deia que en no poder conèixer-los, no podem assegurar la seva existència, així que el millor és no opinar. En aquest sentit, és el primer filòsof que proposa l'agnosticisme.
Sònia Lang
Pas del mite al logos
El pas del mite al logos, és aquell que es va dur a terme en els primers moments de la filosofia. Destacava per la curiositat dels filòsofs, en aquell moment anomenats presocràtics, perquè desconfiaven de les explicacions populars i observaven la natura intentant descobrir les causes dels esdeveniments.
En aquest cas el podem associar, a part de la natura, amb altres aspectes. Com per exemple un nen que descobreix l'encantador relat dels Reis Mags. Jo, explicaré un relat similar, parlaré del Caga Tió.
Abans de que em diguessin el famós relat del Caga Tió, sempre tenia la curiositat com era que aquell tronc, venia sempre per Nadal i sempre per aquella època ens feia regals. Com que era petit i no tenia gaire conciència del que passava, li donava menjar, el cuidava i fins i tot jugava amb ell perquè em portés tot el que volia.
Però, els anys passen i els meus pares van decidir que havia de saber la veritat. El principi no m'ho esperava, tantes il·lusions que em feia amb aquell tronc perquè em portés regals, o que em donés el que volia, van desaparèixer amb un tres i no res. El principi, em va sobtar molt, però al veure que la meva mare em contestava totes les preguntes que li feia sobre el Caga Tió, veia que tenia raó i que allò només era un relat que s'explicava als nens petits.
Finalment, amb tot allò que vaig estar creient durant molts anys, em va costar molt de superar-ho però al final ho vaig aconseguir.
Després d'aquesta petita experiència, soposà un dels meus primers passos del mite al logos, on ja vaig prendre conciència de que havien relats que potser no existien, com el dels Reis Mags, els angelets o el famós "ratoncito Pérez".
Roger Campoy
En aquest cas el podem associar, a part de la natura, amb altres aspectes. Com per exemple un nen que descobreix l'encantador relat dels Reis Mags. Jo, explicaré un relat similar, parlaré del Caga Tió.
Abans de que em diguessin el famós relat del Caga Tió, sempre tenia la curiositat com era que aquell tronc, venia sempre per Nadal i sempre per aquella època ens feia regals. Com que era petit i no tenia gaire conciència del que passava, li donava menjar, el cuidava i fins i tot jugava amb ell perquè em portés tot el que volia.
Però, els anys passen i els meus pares van decidir que havia de saber la veritat. El principi no m'ho esperava, tantes il·lusions que em feia amb aquell tronc perquè em portés regals, o que em donés el que volia, van desaparèixer amb un tres i no res. El principi, em va sobtar molt, però al veure que la meva mare em contestava totes les preguntes que li feia sobre el Caga Tió, veia que tenia raó i que allò només era un relat que s'explicava als nens petits.
Finalment, amb tot allò que vaig estar creient durant molts anys, em va costar molt de superar-ho però al final ho vaig aconseguir.
Després d'aquesta petita experiència, soposà un dels meus primers passos del mite al logos, on ja vaig prendre conciència de que havien relats que potser no existien, com el dels Reis Mags, els angelets o el famós "ratoncito Pérez".
Roger Campoy
El Indomable Will Hunting
Will Hunting és un jove rebel i carismàtic amb una capacitat intel · lectual fora del normal que treballa en els serveis de neteja d'un institut. Allà, un professor de matemàtiques descobrirà les seves facultats i intentarà que recondueixi la seva vida.
Després de pagar una fiança perquè surti de la presó, el professor aconsegueix que accepti el tractament d'un psicòleg, Sean McGuire, un professor i terapeuta que queda sorprès de les seves capacitats i problemes emocionals, amb el qual establirà una profunda relació.
Al mateix temps s'enamorarà d'una jove i la relació amb els seus amics,especialment amb un d'ells, patirà una lleugera transformació.
Al mateix temps s'enamorarà d'una jove i la relació amb els seus amics,especialment amb un d'ells, patirà una lleugera transformació.
He escolllit aquesta pel.lícula per la relació que té amb el que acabem d'estudiar.
Segons la filosofia un dels seus objectius és no prejutjar el que s'analitza, la filosofia preté apartar-nos de l'engany i de la manipulació i crec que aquesta pel.lícula està plena de prejudicis.
La gent prejutja a en Will pel seu aspecte,comportament i per la classe social a la que pertany, creuen que es troba determinat per l'entorn que l'ha envoltat sempre.
Así mateix, la noia de la que s'enamora en Will també és prejutjada. Al ser una noia rica de Harvard la gent ja té una imatge prejutjada d'ella.
En canvi en la meva opinió la pel.lícula trenca esquemes ja que al final es pot veure que tots aquests prejudicis sobre en Will i la seva novia són totalment diferents al que són ells com a persones.
He escollit una de les escenes que a mi personalment m'agrada més de la pel.lícula. En ella es pot veure que en Will intervé en una discussió d'un amic seu(prejutjat també pel noi de Harvard) i demostra la seva capacitat intel.lectual.
Adriana Cuenca
Adriana Cuenca
" Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món ".
Aquesta afirmació, va ser escrita per un filòsof austríac anomenat Ludwig Wittgenstein.
Aquesta frase, es diu que el coneixement que tenim de la realitat ve determinat pel nostre llenguatge. Té sentit perquè modelem el món amb paraules.
Ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això, dues persones, poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic.
Podem llavaors pensar que allò per el què no trobem paraules i per tant no en podem parlar, està fora del nostre món? Inclús allò que sentim i ens mou a fer quelcom, a ser d'una manera o d'una altra però que no sabem per què però no podem trobar paraules per definir-ho?
Els límits del meu llenguatge poden ser el límits del meu món descriptiu, però mai seran els límits dels meus sentiments, d'allò que sento, d'allò que em mou, d'allò que em fa ser jo i no una altra persona.
En conclusió, el llenguatge és el que ens permet tenir un món més o menys ampli, és el que ens permet descriure tot allò que ens envolta i amb lo qual vivim el dia a dia. Tot i així, penso, que quan tenim un sentiment el qual no sabem descriure amb paraules, no vol dir que estigui fora del nostre món, simplement és algo especial, per la qual cosa se'ns fa difícil descriure-ho amb paraules.
Mònica Llavador
Aquesta frase, es diu que el coneixement que tenim de la realitat ve determinat pel nostre llenguatge. Té sentit perquè modelem el món amb paraules.
Ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això, dues persones, poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic.
Podem llavaors pensar que allò per el què no trobem paraules i per tant no en podem parlar, està fora del nostre món? Inclús allò que sentim i ens mou a fer quelcom, a ser d'una manera o d'una altra però que no sabem per què però no podem trobar paraules per definir-ho?
Els límits del meu llenguatge poden ser el límits del meu món descriptiu, però mai seran els límits dels meus sentiments, d'allò que sento, d'allò que em mou, d'allò que em fa ser jo i no una altra persona.
En conclusió, el llenguatge és el que ens permet tenir un món més o menys ampli, és el que ens permet descriure tot allò que ens envolta i amb lo qual vivim el dia a dia. Tot i així, penso, que quan tenim un sentiment el qual no sabem descriure amb paraules, no vol dir que estigui fora del nostre món, simplement és algo especial, per la qual cosa se'ns fa difícil descriure-ho amb paraules.
Mònica Llavador
Sigmund Freud
familia aqui os deixo un vídeo del senyor sigmund freud un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla».
Oriol Lladó
Oriol Lladó
Filosofia para meditar entre la ciencia y dios
1-QUINES CREUS QUE SÓN LES CARACTERÍSTIQUES MÉS DEFINITÒRIES D'AQUEST "SABER"?
Aquest saber no és un saber culte ni fa referencia a la inteligencia sinò a la capacitat d'entendre la vida i donar solucions a preguntes com, qui som? per que estem aqui? es a dir constantment en fem dubtes exsistencials als quals no trobem resposta i aquest saber al qual fem referencia és el saber màxim, el saber que ens fa entendra la vida.
2-COM ES POT DEFINIR LA FILOSOFIA?
La filosofia avui en dia es un farmac que ens permet curar els nostres traumes i reflexionar sobre aquests, trobar explicacions a les coses i respondre preguntes que ens hem fet els humans durant la nostra vida. Però és nessecari que aquesta evolucioni i fos més exacta per poder respoondre més preguntes per que a la fi l'unic que far es reduir aquestes preguntes i fer-les mes exactes però no donen cap resposta.
3-QUINS SON ELS TEMES QUE TRACTA?
La filosofia no crec que tracti de ningun tema en qüestió ja que abarca molts camps i ens ofereix infinitat de dubtes i preguntes sobre el tema que un vulgu tractar. Existencia, cència, religió, tecnologia...
4-HI HA ALGUNA RELACIÓ ENTRE LA FILOSOFIA I LA NOSTRE SOCIETAT?
Esta fortament lligada ja que un dels conceptes més importants de la filosofia és la ética i la nostre societat es basa en la ética que és el que enten la manera tal i com hem d'actura els humans es a dir que hem de fer per poder viure en un món millor i tal i com hem d'actuar.
5-ÉS EL MATEIX LA FILOSOFIA QUE LA RELIGIÓ? I QUE LA CIÈNCIA?
No, no es el mateix ni de bon tros ja que la religio imposa dogmes i creences que no son variables i tenen un saber revelat es a dir que deu els hi ha indicat el camí i això es que s'ha de fer perque deu ho diu, en canvi la filosofia defensa la raó humana, la logica i no admet din rituals, dogmes i esquemes rigids.
Tal volta tampoc crec que la filosofia sigui el mateix que la ciència ja que aquesta és exacte gràcies a una serie d'experimets i comprobacións que ho corroboren, mentre que la filosofia és pregunta sobre ella mateixa i no es basa unicament en l'observació i l'experimentacio.
EX: CIÈNCIA 2+2=4 FILOSOFIA=2+2=5
6-QUÈ SIGNIFICA LA PARAULA PARADOXA? I ABISME?
La paraula paradocxa en el text fa referencia a l'engany que viu la societat avui en dia i que el mon en sí es una paradoxa mentre que l'abisme és la distacia a la que estem d'aconsegui entendre la nostra existencia.
7-QUÈ OPINES DE LA FILOSOFIA?
Crec que la filosofia es una molt bona eina per poder entendre'ns millor i entendre millor la societat i el mon en que vivim. Diria que és la ciència que ens ajuda a trobar respostes que altres a ciències no poden compendre ni entendre.
Oriol Lladó
Aquest saber no és un saber culte ni fa referencia a la inteligencia sinò a la capacitat d'entendre la vida i donar solucions a preguntes com, qui som? per que estem aqui? es a dir constantment en fem dubtes exsistencials als quals no trobem resposta i aquest saber al qual fem referencia és el saber màxim, el saber que ens fa entendra la vida.
2-COM ES POT DEFINIR LA FILOSOFIA?
La filosofia avui en dia es un farmac que ens permet curar els nostres traumes i reflexionar sobre aquests, trobar explicacions a les coses i respondre preguntes que ens hem fet els humans durant la nostra vida. Però és nessecari que aquesta evolucioni i fos més exacta per poder respoondre més preguntes per que a la fi l'unic que far es reduir aquestes preguntes i fer-les mes exactes però no donen cap resposta.
3-QUINS SON ELS TEMES QUE TRACTA?
La filosofia no crec que tracti de ningun tema en qüestió ja que abarca molts camps i ens ofereix infinitat de dubtes i preguntes sobre el tema que un vulgu tractar. Existencia, cència, religió, tecnologia...
4-HI HA ALGUNA RELACIÓ ENTRE LA FILOSOFIA I LA NOSTRE SOCIETAT?
Esta fortament lligada ja que un dels conceptes més importants de la filosofia és la ética i la nostre societat es basa en la ética que és el que enten la manera tal i com hem d'actura els humans es a dir que hem de fer per poder viure en un món millor i tal i com hem d'actuar.
5-ÉS EL MATEIX LA FILOSOFIA QUE LA RELIGIÓ? I QUE LA CIÈNCIA?
No, no es el mateix ni de bon tros ja que la religio imposa dogmes i creences que no son variables i tenen un saber revelat es a dir que deu els hi ha indicat el camí i això es que s'ha de fer perque deu ho diu, en canvi la filosofia defensa la raó humana, la logica i no admet din rituals, dogmes i esquemes rigids.
Tal volta tampoc crec que la filosofia sigui el mateix que la ciència ja que aquesta és exacte gràcies a una serie d'experimets i comprobacións que ho corroboren, mentre que la filosofia és pregunta sobre ella mateixa i no es basa unicament en l'observació i l'experimentacio.
EX: CIÈNCIA 2+2=4 FILOSOFIA=2+2=5
6-QUÈ SIGNIFICA LA PARAULA PARADOXA? I ABISME?
La paraula paradocxa en el text fa referencia a l'engany que viu la societat avui en dia i que el mon en sí es una paradoxa mentre que l'abisme és la distacia a la que estem d'aconsegui entendre la nostra existencia.
7-QUÈ OPINES DE LA FILOSOFIA?
Crec que la filosofia es una molt bona eina per poder entendre'ns millor i entendre millor la societat i el mon en que vivim. Diria que és la ciència que ens ajuda a trobar respostes que altres a ciències no poden compendre ni entendre.
Oriol Lladó
dilluns, 17 d’octubre del 2011
La veritat i la realitat
La veritat
La veritat, és un terme molt extens. La veritat, la relacionem sempre si és una cosa certa o no. En el cas que fos cert és un fet que s'ha pogut comprovar. Però si no ho és, perquè no s'ha comprovat o no està demostrat diriem que no es veritat o mentida.
Pensant així les coses, podem associar que hi han coses verdaderes i unes altres que no ho són. Però si parem a pensar, la veritat pot ser per uns una cosa, i per uns altres una altra cosa. Pot ser degut a dierents maneres de pensar o veure les coses. Perquè uns veuen la veritat d'una manera i uns altres la seva veritat pot ser totalment oposada a l'altra. I això ens pot ocasionar moltes opinions diferents.
Finalment, crec que la veritat, cadascú la veu d'una manera diferent i per aquest raó podem entendre que hi ha gent que és d'una manera i hi ha gent que és d'una altra manera.
La realitat
La realitat, és un terme que l'associem més aviat a l'objectivitat. La realitat significa que una cosa és així i ha de ser d'aquella manera.
En principi, la realitat és d'aquesta manera, perquè es diu una cosa es prova i es demostra si és correcta. Però encara que no ho sembli, la realitat es pot veure de moltes maneres. Per exemple, si pensem amb una persona que li han donat tot el que volia, que no s'ha esforçat, que mai ha mogut un dit per res la seva realitat serà molt diferent a una persona que s'ha guanyat una feina amb esforç, treballant, estudiant i fen altres esforços que li han costat arribar el que volia.
Les dos realitats seran molt diferents. Per aquesta raó crec que hi han dos realitats. Una d'elles, és una realitat objectiva. És aquella que s'ha demostrat, que tothom la veu d'aqeulla manera i que no hi ha res que demostri el contrari. I després hi ha una que és més subjectiva, que és la que cada persona viu, la veu i la sent.ç
Finalment, crec que la realitat la pots veure de moltes maneres diferents, però també pots veure la realitat d'una sola manera.
Roger Campoy
La veritat, és un terme molt extens. La veritat, la relacionem sempre si és una cosa certa o no. En el cas que fos cert és un fet que s'ha pogut comprovar. Però si no ho és, perquè no s'ha comprovat o no està demostrat diriem que no es veritat o mentida.
Pensant així les coses, podem associar que hi han coses verdaderes i unes altres que no ho són. Però si parem a pensar, la veritat pot ser per uns una cosa, i per uns altres una altra cosa. Pot ser degut a dierents maneres de pensar o veure les coses. Perquè uns veuen la veritat d'una manera i uns altres la seva veritat pot ser totalment oposada a l'altra. I això ens pot ocasionar moltes opinions diferents.
Finalment, crec que la veritat, cadascú la veu d'una manera diferent i per aquest raó podem entendre que hi ha gent que és d'una manera i hi ha gent que és d'una altra manera.
La realitat
La realitat, és un terme que l'associem més aviat a l'objectivitat. La realitat significa que una cosa és així i ha de ser d'aquella manera.
En principi, la realitat és d'aquesta manera, perquè es diu una cosa es prova i es demostra si és correcta. Però encara que no ho sembli, la realitat es pot veure de moltes maneres. Per exemple, si pensem amb una persona que li han donat tot el que volia, que no s'ha esforçat, que mai ha mogut un dit per res la seva realitat serà molt diferent a una persona que s'ha guanyat una feina amb esforç, treballant, estudiant i fen altres esforços que li han costat arribar el que volia.
Les dos realitats seran molt diferents. Per aquesta raó crec que hi han dos realitats. Una d'elles, és una realitat objectiva. És aquella que s'ha demostrat, que tothom la veu d'aqeulla manera i que no hi ha res que demostri el contrari. I després hi ha una que és més subjectiva, que és la que cada persona viu, la veu i la sent.ç
Finalment, crec que la realitat la pots veure de moltes maneres diferents, però també pots veure la realitat d'una sola manera.
Roger Campoy
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Què és la filosofia?
La filosofia és una disciplina en la qual, els filòsofs (persones sabies i intel·lectuals a qui els hi atreia fer-se preguntes), busquen donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa, per mitjà de la lògia i el raonament. És un camp d'estudi que inclou diferents subdisciplines com la metafísica, l'epistemologia, l'ètica, la políica, l'estètica i l'antropologia.
- Metafísica: Intenta fer una descripció sobre quines diferents maneres es pot "ser" o "existir". També s'interessa per l'anàlisi de la realitat.
- Epistemologia: Es preocupa pels límits de l'ésser humà i investiga al voltant del concepte de veritat.
- Ètica: Té un caràcter prescriptiu o normatiu, perquè introdueix el concepte del deure.
- Política: Tracta de la bona convivència entre les persones humanes. També reflexiona sobra com s'ha d'organitzar la societat perquè aquesta sigui justa i igualitària.
- Estètica: S'interessa per l'art i la bellesa.
- Antropologia: S'interroga per la condició humana.
La filosofia no es ciència ni religió. No es ciència ja que no es fonamenta únicament de l'observació i l'experimentació. La filosofia es pregunta sobre ella mateixa, i sobre els límits i possibilitats del coneixement en general. La ciència, en canvi, si vol preguntar-se pels seus límits i per les seves condicions de possibilitat, ha de ser filosofia (filosofia de la ciència). Tampoc és religió ja que, la filosofia no es basa en la fe, sinó en la coherència lògia i racional de les idees que formula a l'hora d'interpretar la realitat. Apart, al contrari que la religió, la filosofia no admet dogmes, ni rituals ni esqumes rígids.
Mònica Llavador
- Metafísica: Intenta fer una descripció sobre quines diferents maneres es pot "ser" o "existir". També s'interessa per l'anàlisi de la realitat.
- Epistemologia: Es preocupa pels límits de l'ésser humà i investiga al voltant del concepte de veritat.
- Ètica: Té un caràcter prescriptiu o normatiu, perquè introdueix el concepte del deure.
- Política: Tracta de la bona convivència entre les persones humanes. També reflexiona sobra com s'ha d'organitzar la societat perquè aquesta sigui justa i igualitària.
- Estètica: S'interessa per l'art i la bellesa.
- Antropologia: S'interroga per la condició humana.
La filosofia no es ciència ni religió. No es ciència ja que no es fonamenta únicament de l'observació i l'experimentació. La filosofia es pregunta sobre ella mateixa, i sobre els límits i possibilitats del coneixement en general. La ciència, en canvi, si vol preguntar-se pels seus límits i per les seves condicions de possibilitat, ha de ser filosofia (filosofia de la ciència). Tampoc és religió ja que, la filosofia no es basa en la fe, sinó en la coherència lògia i racional de les idees que formula a l'hora d'interpretar la realitat. Apart, al contrari que la religió, la filosofia no admet dogmes, ni rituals ni esqumes rígids.
divendres, 30 de setembre del 2011
Som Lliures?
Avui en dia molta gent pensa que és lliure, ja que creu que ningú el manipula, que és lliure de fer el que vulgui.
Però des del meu punt de vista crec que això és mentida, crec que vivim en una societat que ens manipula i que ens fa anar per allà on volen els peixos grans de la societat. Vivim en un sistema anomenat capitalisme que basa la felicitat en el capital de les persones. En canvi crec que hi ha altres sistemes i no dic el nom per no fer apologia d’aquests ja que estan mal vistos per la societat que ofereixen molta mes llibertat i el millor és que la felicitat no ve donada pel capital sinó pel benestar social, el poder de compartir i la igualtat.
Per tant hem de trencar els dogmes que la societat imposi i abolir totes aquestes regles que no ens deixen ser més humans. Així que gent del mon no os deixeu enganyar per un grapat de rics i politics que nomes miren pel seu bé.
Oriol Lladó
Oriol Lladó
dimarts, 27 de setembre del 2011
Per què hem de fer el bé, i no més aviat el mal?
Podria justificar aquesta pregunta amb diversos arguments,
però el més important i bàsic que hem de tenir en compte és que, en general, el
mal no ens beneficia ni a nivell col·lectiu ni individual. Contràriament, el bé
si que ho fa.
Potser individualment la maldat ens pot satisfer en algun
moment determinat, però a la llarga el seu resultat ens afectaria negativament
a nosaltres mateixos o a qualsevol altre individu. A més a més el mal
incrementa de manera no positiva els pilars importants d'una bona convivència
dins de la societat, és a dir, crea desordre, desigualtat, malestar general com
guerres o conflictes... En definitiva, si visquéssim en una societat on
estigués ben vist fer el mal pocs de nosaltres seriem capaços de
sobreviure.
En canvi, si implantéssim la manera de fer el bé com a mode de convivència tots podríem gaudir d'una situació social, econòmica o de salud, entre d'altres, casi perfecte i, sobretot, justa. Possiblement els problemes serien mínims i entre tots ens ajudaríem a solucionar-los.
En canvi, si implantéssim la manera de fer el bé com a mode de convivència tots podríem gaudir d'una situació social, econòmica o de salud, entre d'altres, casi perfecte i, sobretot, justa. Possiblement els problemes serien mínims i entre tots ens ajudaríem a solucionar-los.
Penso que aquest últim cas seria el bon camí per a la
població, ja que té més pes el benestar social general que no la satisfacció
personal perjudicial per a la resta i per a un mateix a la llarga.
Sònia Lang
Som Lliures?
Què és la llibertat? Som lliures de veritat? No tots tenim el mateix concepte de la llibertat. Ser lliure per a cada persona pot ser una cosa diferent. Però jo crec que la llibertat que busquem és la de ser nosaltres mateixos i poder expressar-nos tal i com som.
Si observem un nen petit, descobrim un ésser humà lliure, ja que fa el que vol, i també observem que la major part del temps somriu i es diverteix. Els nens petits no els hi fa por jugar, senten por quan es fan mal o quan alguna de les seves necessitats no està satisfeta; però tot i així, no els hi preocupa el passat, no els hi importa el futur, només viuen el moment present.
No obstant això, si ens fixem en les nostres vides, veiem que en comptes de viure per complaure’ns a nosaltres mateixos, la major part del temps fem coses per complaure als demés, i per així, ser acceptats.
Per altra banda, penso, que en part si que som lliures, perquè hi ha persones, moments i coses que ens fan sentir lliures, i ho seríem totalment si ens coneguéssim del tot, i així, aprenguéssim a ser nosaltres mateixos en tot moment, sense que en importés el que pensin els altres.
En conclusió, la llibertat no s’aconsegueix mai al 100%, es pot aconseguir una part d’ ella, però mai serem realment lliures, sempre estarem condicionats per la societat que ens envolta. Mònica Llavador
Si observem un nen petit, descobrim un ésser humà lliure, ja que fa el que vol, i també observem que la major part del temps somriu i es diverteix. Els nens petits no els hi fa por jugar, senten por quan es fan mal o quan alguna de les seves necessitats no està satisfeta; però tot i així, no els hi preocupa el passat, no els hi importa el futur, només viuen el moment present.
No obstant això, si ens fixem en les nostres vides, veiem que en comptes de viure per complaure’ns a nosaltres mateixos, la major part del temps fem coses per complaure als demés, i per així, ser acceptats.
Per altra banda, penso, que en part si que som lliures, perquè hi ha persones, moments i coses que ens fan sentir lliures, i ho seríem totalment si ens coneguéssim del tot, i així, aprenguéssim a ser nosaltres mateixos en tot moment, sense que en importés el que pensin els altres.
En conclusió, la llibertat no s’aconsegueix mai al 100%, es pot aconseguir una part d’ ella, però mai serem realment lliures, sempre estarem condicionats per la societat que ens envolta. Mònica Llavador
Per què hem de fer el bé, i no el mal?
Per què hem de fer el bé, i no el mal? Aquesta pregunta, filosòfica, ens pot fer pensar les coses de moltes maneres. Jo mateix, també em faig preguntes vinculades a aquest tema, com pot ser que hi hagi gent que faci el mal a altres, maltractant a persones, o que hi hagin homes que violen a les dones, o per què hi ha tanta gent que viu de glòria i altres que es moren de fam? Sabent que molts d'ells viuen gràcies a aquests que es moren de gana.
Són qüestions que em costen molt entendre, perquè després veus a persones vivint a països subdesenvolupats, curant i salvant a altres d'epidèmies o malalties mortals on reben molt poc a canvi, o els que recauden diners per salvar a la gent que han patit un desastre natural.
Crec que amb totes aquestes preguntes , el bé s'hauria de fer sempre. Si la gent fa el bé demostra com és, una persona solidària, generosa que demana molt poc a canvi i que es sent feliç quan els altres també ho estan. En canvi, si veus a una persona que fa el mal ens mostra realment com és. Un ésser que només es preocupa per si mateix que no l'importen els altres i pot ferir als altres sense cap preocupació.
Per això crec que hem de fer el bé perquè així la gent del teu voltant et veu amb bons ulls i et sents còmode, agust i feliç.
Roger Campoy
Som Lliures?
La llibertat com a definició es podria dir que és la capacitat d'escollir, decidir portar a terme una determinada acció però sent responsable dels teus actes.
Molts de nosaltres diem que som lliures a diari. Diem que som lliures al escollir la roba que portem, que som lliures al fet de ser tal com som, o al simple fet de viure en un estat democràtic. Però, realment és això la llibertat?
Es podria dir que la llibertat està bastant manipulada, en el cas d'escollir la roba sí que és veritat que som lliures a escollir-la, però a escollir una roba regida per la indústria de la moda. Al fet de ser com som, doncs es podria dir que sí que hi som lliures, però quants de nosaltres pensem al fer una cosa:”Què pensaran o diran de mi si ho faig?”. No ens trobem per tant determinats per la societat que ens envolta?
Per tant, en conclusió, crec que en la meva situació al viure en un estat democràtic gaudeixo de bastanta llibertat, una llibertat que comporta grans responsabilitats. Per tant, tornant a la pregunta “Som lliures?”, potser, però amb moltes limitacions.
Adriana Cuenca
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)