Videocreació

Adriana Cuenca

COM SOM ?

Des del meu punt de vista relacionem l'ésser humà com a aquell animal verdaderament racional i que fa les seves accions a ple sentit i nés del tot conscient.
pero sota aquest concepte de racionalitat s'hi amaga l'altre cara de la moneda, la capacitat de l'ésser humà de ser tot l'irracional possible en les seves accions.
D'una banda servidor es pregunta si quan actuem de forma irracional, realment som conscients del que estem fent o primer actuem i despres fem en ambdos casos l'ésser és mostra irracional ja que si no som capaços d'entendre el que fem fem les coses snepnr  siles ensm despres de fer-les realment tampoc les pensem o ho fem tard.
si algu en te algun dubte sobre la irreacionalitat de l'ésser la historia de la vida de l'home ens mostra clarament una cronologia de succssecos que son del tot irracionals i que han estat duts a terme de forma conscient:
holocaust nazi
racisme
violencia de genere
1 i 2 guerra mundial
...

                                                                                                                      ORIOL LLADÓ

l'ésser humà

Buscant pels lloc més remots i menys treballats del meu cervell intent-ho, donar una explicació al fet de que siguem aqui  o al simple fet de que som?, qui soc jo?...
A partir d'aquestes preguntes he trobat algunes respostes que s'avenen de la forma més choerent possible al meu parer, tot i aixo aquestes respostes son tan poc clares i tan indefinides que les intent-ho relaionar amb paraules amb simples paraules que hem fan més fàcil la verdadera apreciació del que som.
D'altre banda apart dels meus mal de caps la busqueda de informació externa que sigui capaç de moldejar aquesta informació cap a alguna direcció, car que a vegades s'afegeixen nous camins desconeguts amb la informaci´externa.

ADRIANA CUENCA

"Aprendí que de nada sirve ser luz si no vas a iluminar el camino de los demás".

Aquesta frase em fa reflexionar molt ja que intenta expressar, i ho aconsegueix, que no ens serveix de res ser nosaltres sols sense ningú altre. De res ens serveix tenir alguna cosa, si no la podem compartir amb ningú.
I que es molt millor poder compartir que ser egosita, ajudar que esperar ser ajudat i estar amb els demés que no estar sols!  

"...Y así después de esperar tanto, un día como cualquier otro decidí triunfar. Aquel día descubrí que mi único rival no eran más que mis propias debilidades, y que en éstas, está la única y mejor forma de superarnos. 
Aquel día dejé de temer a perder y empecé a temer a no ganar, 
descubrí que no era yo el mejor y que quizás nunca lo fui., 
Me dejó de importar quién ganara o perdiera; 
ahora me importa simplemente saberme mejor que ayer. 

Aprendí que lo difícil no es llegar a la cima, sino jamás dejar de subir. 
Aprendí que el mejor triunfo que puedo tener, es tener el derecho de llamar a alguien «Amigo». 

Descubrí que el amor es más que un simple estado de enamoramiento, 
«el amor es una filosofía de vida». 
Aquel día dejé de ser un reflejo de mis escasos triunfos pasados y empecé a ser mi propia tenue luz de este presente; aprendí que de nada sirve ser luz si no vas a iluminar el camino de los demás. 

Aquel día decidí cambiar tantas cosas... 
Aquel día aprendí que los sueños son solamente para hacerse realidad. 
Desde aquel día ya no duermo para descansar... ahora simplemente duermo para soñar. " 

Mònica Llavador

L'ètica i la moral

L'ètica és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada.

El concepte de moral, en canvi, es difineix com a disciplina humana que determina la rectitud del comportament humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Sònia Lang

Filofoto, "L'adaptació social"

Es increïble com des de fa milions d'anys l'esser humà ha après que és elemental el fet d’adaptar-se al medi que l’envolta per poder sobreviure. Aquest fet el podem comprovar a les societats d’avui en dia també, on tothom necessita tenir un contacte directe amb el voltant, tan sigui per establir relacions amb altres, per aconseguir una feina o per aconseguir qualsevol propòsit personal com seria el cas senzill de preguntar on és una adreça en qüestió. Està clar que gràcies a les noves tecnologies aquest procés d’adaptació ens resulta infinitament més fàcil. Qualsevol medi comunicatiu ens és suficient per assabentar-nos del que ha passat o el que passarà i preveure l’acció més adequada per sobreviure als fets que esdevenen o esdevindran.

Però com ja sabem, la Terra no està repartida equitativament, què passa en el 3r món on no tenen a l’abast cap mena d’informació necessària en el moment adequat? Aquesta fotografia la vaig fer a la costa est de Mèxic, a la llunyania es pot veure com la tempesta del tifó s’estava apropant, però el més significant de la imatge és veure com les barques encara seguien al mar. Nosaltres teníem l’alerta de la tempesta des de feia estona i ens podíem refugiar però evidentment els pescadors del poblat no, van interposar el fet de pescar per aconseguir aliment i sobreviure. Possiblement ja han aprés que en el seu medi és probable aquest tipus de catàstrofes, ja estan adaptats a aquest tipus de circumstancies mentre a l’hotel corria el pànic i ells a la mar. Irònic.

Sònia Lang

El país virtual: Illa Masor

Món Virtual, 2n trimestre Filosofia

View more documents from Sònia Lang.