dilluns, 21 de novembre del 2011
Pàgina web filosòfica
Aquesta pàgina és un punt de trobada en castellà de gent que vol debatre sobre temes que es plantegen de diversos àmbits i on hi ha diversos articles i conceptes d'interès.
Filofoto, "tot i res"
He escollit aquesta imatge com a filofoto, perquè per molt que sigui una foto treta des d'un edifici molt alt, sempre em dóna per pensar una cosa, què som.
He anomenat aquesta imatge "tot i res", perquè quan et trobes en aquesta situació, pujar al cim d'una muntanya, està a un àtic d'un bloc de pisos o d'una gran construcció, em dóna una sensació molt diferent a la quan estic a llocs on no hi ha gran diferència d'altura.
Podem dir que una part del títol "res", l'anomeno així perquè en els instants que em trobo en aquesta situació, em sento que sóc un ésser molt petit. Perquè des de grans altures pots veure moltes coses, en el cas d'un edifici molt alt, el seu voltant, quan estàs en un avió, la gran quantitat d'aigua que hi ha, al arribar a dalt d'una muntanya, o turó i veus tot el paisatge.
En aquests moments reflexiono i em veig molt i molt petit, ben bé insignificant, res.
En canvi per l'altra part del títol, el "tot", em fa referència del que som. El veure tot el que està per la meva mà, veig que no som tan petits, més aviat al contrari.
Finalment en aquesta foto, crec que es pot veure el contrast entre el "tot", el que hem arribat a construir, en aquesta foto sigui ponts, edificis, cases, gratacels. I el "res", perquè en aquesta imatge es pot veure, la gran quantitat de terreny que hi ha.
Roger Campoy
He anomenat aquesta imatge "tot i res", perquè quan et trobes en aquesta situació, pujar al cim d'una muntanya, està a un àtic d'un bloc de pisos o d'una gran construcció, em dóna una sensació molt diferent a la quan estic a llocs on no hi ha gran diferència d'altura.
Podem dir que una part del títol "res", l'anomeno així perquè en els instants que em trobo en aquesta situació, em sento que sóc un ésser molt petit. Perquè des de grans altures pots veure moltes coses, en el cas d'un edifici molt alt, el seu voltant, quan estàs en un avió, la gran quantitat d'aigua que hi ha, al arribar a dalt d'una muntanya, o turó i veus tot el paisatge.
En aquests moments reflexiono i em veig molt i molt petit, ben bé insignificant, res.
En canvi per l'altra part del títol, el "tot", em fa referència del que som. El veure tot el que està per la meva mà, veig que no som tan petits, més aviat al contrari.
Finalment en aquesta foto, crec que es pot veure el contrast entre el "tot", el que hem arribat a construir, en aquesta foto sigui ponts, edificis, cases, gratacels. I el "res", perquè en aquesta imatge es pot veure, la gran quantitat de terreny que hi ha.
Roger Campoy
Filofoto, Inocència
A simple vista es podria dir que el més rellevant d'aquesta fotografia seria el paisatge, però per a mí ho són els nens que la integren.
He anomenat el títol de la meva filofoto inocència, perquè aquests nens de la foto que es trobaven en unes desfavorables condicions econòmiques eren en tots els aspectes de la paraula, feliços.
Mentre els seus pares es trobaven preocupats per la situació en que es trobaven, ells n'hi sabien assabentat dels problemes que els envoltaven. L'única prioritat que tenien aquells nens en aquell moment era passar-s'ho bé, sense preocupar-se del que tant atormentava a les seves famílies.
Per a mí els nens petits són el símbol més benèvol de l'èsser humà, ells no entenen de discriminació ni de violència, sol es preocupen del dia a dia sense saber el que passarà l'endemà.
Per això, fent referència sobre el que hem estudiat a classe i assanyelant que els nens petits són considerats com un símbol de l'inocència, què és preferible, ser un ignorant feliç o un savi atormentat?
Adriana Cuenca
La visió ingènua de la realitat no és compatible amb la física moderna
-Explica què significa la frase.
Significa que fins que no va arribar la física moderna se solia pensar que el coneixement sobre el món es podia obtendre a partir de l'observació directa. Però els èxits de la física van demostrar que no era així.
-Què és una paradoxa? Quina solució ofereix Hawking per tal de resoldre aquesta paradoxa?
Una paradoxa és una contradicció entre dos conceptes. Hawking ofereix altres maneres per construir un model de la mateixa situació física, empleant conceptes i elements fundamentals diferents.
-Quina definició de realitat proposa Hawking?
Hawking proposa que si dos d'aquelles teories o models preveuen amb exactitud els mateixos aconteixements, no podem dir que un sigui menys real que l'altre, i que som lliures a utilitzar el model que ens resulti més convenient.
Adriana Cuenca
Analitzem la frase
NOSALTRES ENS FEM FIGURES DELS FETS. PER CONEIXER SI LA FIGURA ÉS CERTA O FALSA HEM DE COMPARAR-LA AMB LA REALITAT. LA PROPOSICIÓ ÉS UNA FIGURA DE LA REALITAT -Ludwig Wittgenstein-
Des del meu punt de vista crec que el que vol dir aquesta frase és que per tal de que nosatres, les persones poguem decidir si una cosa és certa o falsa l'hem de comparar amb tot allo que hem apres durant la nostra vida i a partir d'aqui jutjar si és verdader o no, però el gran dubte és en que ens basem per afirmar que una cosa és certa o falsa ja que els factors d'aprenentatje de les persones pode haver estat del tot diferents i cadascuna atribuira una certesa o una falsedad diferent a una mateixa situació.
oriol lladó
Des del meu punt de vista crec que el que vol dir aquesta frase és que per tal de que nosatres, les persones poguem decidir si una cosa és certa o falsa l'hem de comparar amb tot allo que hem apres durant la nostra vida i a partir d'aqui jutjar si és verdader o no, però el gran dubte és en que ens basem per afirmar que una cosa és certa o falsa ja que els factors d'aprenentatje de les persones pode haver estat del tot diferents i cadascuna atribuira una certesa o una falsedad diferent a una mateixa situació.
oriol lladó
Filosofia i anarquisme
Tal i com ens va comentar en Toni podem dir que les ideologies de dretes som més idealistes i creuen en la "realitat" creada per el coneixement, les esquerres son molt més utopiques i creuen en una idea que per la majoria dels mortals és inimaginables per això he agafat la teoria de l'anarquisme per comparar-la amb la filosofia, ja que es la extrema esquerra.
Des del meu punt de vista l'anarquimes és una ideologia que defensa la llibertat individual de les persones on podriem dir que aquestes sòn governades per si mateixes, l'anarquisme és basa en l'ajudua mutua en el lema de " JO TREBALLO PER TOTS I NO PER MI".
La filosofia i l'anaquisme van units en molts sentits, per començar aquestes dues doctrines no fan que la gent cregui en uns dogmes, una fe, una unica i racional manera de pensar sinò que impulsan a que la gent es fagi preguntes com per exemple qui son? i que fan aqui? ...I al final aquestes preguntes seran respostes i més tard aquelles respostes ens faran entendre qui és l'esser huma , un cop haguem entes qui som podrem contruir la ética a partir del coneixement.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anarquismo_filos%C3%B3fico
ORIOL LLADÓ
Des del meu punt de vista l'anarquimes és una ideologia que defensa la llibertat individual de les persones on podriem dir que aquestes sòn governades per si mateixes, l'anarquisme és basa en l'ajudua mutua en el lema de " JO TREBALLO PER TOTS I NO PER MI".
La filosofia i l'anaquisme van units en molts sentits, per començar aquestes dues doctrines no fan que la gent cregui en uns dogmes, una fe, una unica i racional manera de pensar sinò que impulsan a que la gent es fagi preguntes com per exemple qui son? i que fan aqui? ...I al final aquestes preguntes seran respostes i més tard aquelles respostes ens faran entendre qui és l'esser huma , un cop haguem entes qui som podrem contruir la ética a partir del coneixement.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anarquismo_filos%C3%B3fico
ORIOL LLADÓFilofoto, "Free Hugs"
Penso que el nostre planeta és totalment irònic, i la veritat és que està ple de contradiccions. Per un costat tenim violència, pobresa i desigualtat. Però pel que sembla no tothom és conscient de la gravetat dels problemes que altres viuen. Tanquem els ulls a la resta del món i només ens guiem pels problemes del nostre voltant i dia a dia. Sí, és difícil posar-se lloc dels que tenen causes majors, d'aquells que s'hi juguen tant la dificultat de si arribaran o no a final de mes o si podran tirar endavant tota una família, i per trist que sigui això és la realitat, i està succeint de manera contínua a tot arreu. Potser nosaltres estem massa ben acostumats i per això ens oblidem que al marge dels nostres problemes personals hi ha de pitjors i globals.
Contràriament, la situació no és tan pessimista. Sempre és grat trobar que no tots segueixen la mateixa línia, sinó que hi ha un col·lectiu de gent que reivindica i lluita pel benestar d'una societat desfavorida. I esque el simple fet d'ajudar és tan fàcil, com regalar una mica del temps de cadascú per prendre consciència i manifestar-se contra la causa. I, potser, si ens parem a pensar no cal tant. Potser és tan fàcil com fer un gest simbòlic universal que ens ajuda a seguir endavant, com és el fet de regalar abraçades gratuïtes.
Filofoto
DOS DIES SÓN LA VIDA I CADA SEGON ÉS ESPECIAL
He escollit aquesta fotografia ja que per a mi es bastant important i quan avegades sento que les coses no m'estan sortint bé la mir-ho i recordo aquell moment en que la terra es tornava aire i les coses del voltant és tornaven petites i efimeres i treien importancia al paisatge i augmentaven la tranqulitat durant el petit vol.
La imatge crea un factor de lentitud fins i tot d'aturamnet total però en realitat el salt és una cosa dinamica, per això des del meu punt de vista interpreto que la vida passa en un insatnat i que l'hem d'aprofitar però que moltes vegades ens hem de parar a mirar el que tenim al nostre voltant.
Un altre tret que m'ha fet escollir aquesta imatge és el sentiment de tranquil·litat i el de no tenir por a realitzar un salt cap a l'abisme, amb això el que vull dir és que hem de ser valents a la vida ja que moltes vegades la gent ens intentara fer caure, però nosaltres hem de ser forts i tornar-nos a aixecar i no tenir por alhora de prendre decisisions que ens afectaran cap a millor o pitjor a la nostra vida.
oriol lladó
He escollit aquesta fotografia ja que per a mi es bastant important i quan avegades sento que les coses no m'estan sortint bé la mir-ho i recordo aquell moment en que la terra es tornava aire i les coses del voltant és tornaven petites i efimeres i treien importancia al paisatge i augmentaven la tranqulitat durant el petit vol.
La imatge crea un factor de lentitud fins i tot d'aturamnet total però en realitat el salt és una cosa dinamica, per això des del meu punt de vista interpreto que la vida passa en un insatnat i que l'hem d'aprofitar però que moltes vegades ens hem de parar a mirar el que tenim al nostre voltant.
Un altre tret que m'ha fet escollir aquesta imatge és el sentiment de tranquil·litat i el de no tenir por a realitzar un salt cap a l'abisme, amb això el que vull dir és que hem de ser valents a la vida ja que moltes vegades la gent ens intentara fer caure, però nosaltres hem de ser forts i tornar-nos a aixecar i no tenir por alhora de prendre decisisions que ens afectaran cap a millor o pitjor a la nostra vida.
oriol lladó
diumenge, 20 de novembre del 2011
Filofoto, La llum del final del túnel sempre hi és
Alguns mirant aquesta imatge podrien pensar que representa un factor de la naturalesa. Una planta, la qual ha anat creixent i s’ha entortolligat a una part d’una barana. Altres, en canvi, podrien adonar-se’n del que realment vol representar. La fotografia pretén transmetre, a qui la mira, el fet de que a vegades en la vida no tot surt com volem o com esperàvem, i a vegades les coses es compliquen, ho veiem tot negre i pensem que no trobarem una solució als problemes que se'ns plantejen. Però penso que sempre hauríem de tenir present l’expressió que diu: Al final del túnel hi ha una llum. Perquè, realment és així, per molt dura i difícil que pugui semblar la vida, menys la mort, tot té solució. No hi ha res que no podem resoldre. Unes vegades ens costarà més trobar aquesta solució, i altres vegades menys, però sempre n’hi ha.
Tornant a la imatge, les plantes entortolligades, representen el fet de que la vida se’ns presenti de manera complicada i desagradable. Però un cop la planta “supera la barana” (en quant a altura), representa que és quan hem sabut trobar una solució i veure aquella llum del final del túnel, la qual pensàvem que no hi era.
Tornant a la imatge, les plantes entortolligades, representen el fet de que la vida se’ns presenti de manera complicada i desagradable. Però un cop la planta “supera la barana” (en quant a altura), representa que és quan hem sabut trobar una solució i veure aquella llum del final del túnel, la qual pensàvem que no hi era.
Mònica Llavador
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)