Els filòsofs

Els filòsofs eren persones "normals" com qualsevol altre individu de l'època, quasi tots eren professors o escriptors com a ofici principal. Els homes dedicats a l'estudi i l'ensenyament de la filosofia ho feien sense acceptar cap remuneració, actuaven com aficionats i, per aquesta raó, menyspreaven a qui cobrava per ensenyar i els calificaven de solfistes o professionals. Tot hi així, s'ha de dir que alguns d'ells mantenien escoles de debat, eren membres respectats de la societat (tenien molta influència) i aquests eren ben pagats pels seus estudiants. Els primers pensadors es preguntaven sobretot qüestions ambientades en l'ètica moral, en la física (orígens i essència de les coses) i la dialèctica (el temps i el pensament). 


Cal dir que amb els primers filòsofs, els grecs, apareixen per primera vegada moltes de les qüestions filòsofiques fonamentals, i diverses de les possibles solucions que es poden donar a elles ja es trobaran implantades en la filosofia grega. 




Protàgores (485-410 aC) 
Era un reconegut filòsof que segons Plató, inicià la manera solfista d'ensenyament. Aquest, cobrava per les seves classes i en elles adoctrinava sobre l'art de la parla. Era un veritable mestre en la retòrica, mitjançant la qual creia que es podia aconseguir l'èxit públic i personal. Era relativista, i la seva frase més cèlebre ens explica que l'home és la mesura de totes les coses, per tant, ens mostra la impossibilitat de conèixer una realitat absoluta més enllà que la de la realitat humana i subjectiva. Arriba a aquesta conclusió ja que creu que la realitat és un constant canvi i que l'únic coneixement vàlid es percep mitjançant els sentits. Així, si tot canvia i el subjecte també, l'únic que podem saber és el que sent cada un, en un precís moment i lloc. D'aquesta manera, posa de manifest la diferència entre nómos, lleis humanes o convencions, i physis, les lleis naturals, mostrant escèptic davant el coneixement d'aquestes i de la realitat. A més, va innovar el pensament sobre els déus, dels que deia que en no poder conèixer-los, no podem assegurar la seva existència, així que el millor és no opinar. En aquest sentit, és el primer filòsof que proposa l'agnosticisme.

Sònia Lang

"Filosofía para mediar entre la ciencia i Dios" (Mapa conceptual)

Sònia Lang

Pas del mite al logos

El pas del mite al logos, és aquell que es va dur a terme en els primers moments de la filosofia. Destacava per la curiositat dels filòsofs, en aquell moment anomenats presocràtics, perquè desconfiaven de les explicacions populars i observaven la natura intentant descobrir les causes dels esdeveniments.

En aquest cas el podem associar, a part de la natura, amb altres aspectes. Com per exemple un nen que descobreix l'encantador relat dels Reis Mags. Jo, explicaré un relat similar, parlaré del Caga Tió.
Abans de que em diguessin el famós relat del Caga Tió, sempre tenia la curiositat com era que aquell tronc, venia sempre per Nadal i sempre per aquella època ens feia regals. Com que era petit i no tenia gaire conciència del que passava, li donava menjar, el cuidava i fins i tot jugava amb ell perquè em portés tot el que volia.
Però, els anys passen i els meus pares van decidir que havia de saber la veritat. El principi no m'ho esperava, tantes il·lusions que em feia amb aquell tronc perquè em portés regals, o que em donés el que volia, van desaparèixer amb un tres i no res. El principi, em va sobtar molt, però al veure que la meva mare em contestava totes les preguntes que li feia sobre el Caga Tió, veia que tenia raó i que allò només era un relat que s'explicava als nens petits.

Finalment, amb tot allò que vaig estar creient durant molts anys, em va costar molt de superar-ho però al final ho vaig aconseguir.
Després d'aquesta petita experiència, soposà un dels meus primers passos del mite al logos, on ja vaig prendre conciència de que havien relats que potser no existien, com el dels Reis Mags, els angelets o el famós "ratoncito Pérez".


Roger Campoy

El Indomable Will Hunting

Will Hunting és un jove rebel i carismàtic amb una capacitat intel · lectual fora del normal que treballa en els serveis de neteja d'un institut. Allà, un professor de matemàtiques descobrirà les seves facultats i intentarà que recondueixi la seva vida.

Després de pagar una fiança perquè surti de la presó, el professor aconsegueix que accepti el tractament d'un psicòleg, Sean McGuire, un professor i terapeuta que queda sorprès de les seves capacitats i problemes emocionals, amb el qual establirà una profunda relació.

Al mateix temps s'enamorarà d'una jove i la relació amb els seus amics,especialment amb un d'ells, patirà una lleugera transformació.

He escolllit aquesta pel.lícula per la relació que té amb el que acabem d'estudiar.

Segons la filosofia un dels seus objectius és no prejutjar el que s'analitza, la filosofia preté apartar-nos de l'engany i de la manipulació i crec que aquesta pel.lícula està plena de prejudicis.

La gent prejutja a en Will pel seu aspecte,comportament i per la classe social a la que pertany, creuen que es troba determinat per l'entorn que l'ha envoltat sempre.

Así mateix, la noia de la que s'enamora en Will també és prejutjada. Al ser una noia rica de Harvard la gent ja té una imatge prejutjada d'ella.

En canvi en la meva opinió la pel.lícula trenca esquemes ja que al final es pot veure que tots aquests prejudicis sobre en Will i la seva novia són totalment diferents al que són ells com a persones.

He escollit una de les escenes que a mi personalment m'agrada més de la pel.lícula. En ella es pot veure que en Will intervé en una discussió d'un amic seu(prejutjat també pel noi de Harvard) i demostra la seva capacitat intel.lectual. 


Adriana Cuenca

" Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món ".

Aquesta afirmació, va ser escrita per un filòsof austríac anomenat Ludwig Wittgenstein.

Aquesta frase, es diu que el coneixement que tenim de la realitat ve determinat pel nostre llenguatge. Té sentit perquè modelem el món amb paraules.

Ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això, dues persones, poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic.

Podem llavaors pensar que allò per el què no trobem paraules i per tant no en podem parlar, està fora del nostre món? Inclús allò que sentim i ens mou a fer quelcom, a ser d'una manera o d'una altra però que no sabem per què però no podem trobar paraules per definir-ho?
Els límits del meu llenguatge poden ser el límits del meu món descriptiu, però mai seran els límits dels meus sentiments, d'allò que sento, d'allò que em mou, d'allò que em fa ser jo i no una altra persona.

En conclusió, el llenguatge és el que ens permet tenir un món més o menys ampli, és el que ens permet descriure tot allò que ens envolta i amb lo qual vivim el dia a dia. Tot i així, penso, que quan tenim un sentiment el qual no sabem descriure amb paraules, no vol dir que estigui fora del nostre món, simplement és algo especial, per la qual cosa se'ns fa difícil descriure-ho amb paraules.


Mònica Llavador

Sigmund Freud

familia aqui os deixo un vídeo del senyor sigmund freud un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla».



Oriol Lladó

Filosofia para meditar entre la ciencia y dios

1-QUINES CREUS QUE SÓN LES CARACTERÍSTIQUES MÉS DEFINITÒRIES D'AQUEST "SABER"?
Aquest saber no és un saber culte ni fa referencia a la inteligencia sinò a la capacitat d'entendre la vida i donar solucions a preguntes com, qui som? per que estem aqui? es a dir constantment en fem dubtes exsistencials als quals no trobem resposta i aquest saber al qual fem referencia és el saber màxim, el saber que ens fa entendra la vida.

2-COM ES POT DEFINIR LA FILOSOFIA?
La filosofia avui en dia es un farmac que ens permet curar els nostres traumes i reflexionar sobre aquests, trobar explicacions a les coses i respondre preguntes que ens hem fet els humans durant la nostra vida. Però és nessecari que aquesta evolucioni i fos més exacta per poder respoondre més preguntes per que a la fi l'unic que far es reduir aquestes preguntes i fer-les mes exactes però no donen cap resposta.

3-QUINS SON ELS TEMES QUE TRACTA?
La filosofia no crec que tracti de ningun tema en qüestió ja que abarca molts camps i ens ofereix infinitat de dubtes i preguntes sobre el tema que un vulgu tractar. Existencia, cència, religió, tecnologia...

4-HI HA ALGUNA RELACIÓ ENTRE LA FILOSOFIA I LA NOSTRE SOCIETAT?
Esta fortament lligada ja que un dels conceptes més importants de la filosofia és la ética i la nostre societat es basa en la ética que és el que enten la manera tal i com hem d'actura els humans es a dir que hem de fer per poder viure en un món millor i tal i com hem d'actuar.

5-ÉS EL MATEIX LA FILOSOFIA QUE LA RELIGIÓ? I QUE LA CIÈNCIA?
No, no es el mateix ni de bon tros ja que la religio imposa dogmes i creences que no son variables i tenen un saber revelat es a dir que deu els hi ha indicat el camí i això es que s'ha de fer perque deu ho diu, en canvi la filosofia defensa la raó humana, la logica i no admet din rituals, dogmes i esquemes rigids.
Tal volta tampoc crec que la filosofia sigui el mateix que la ciència ja que aquesta és exacte gràcies a una serie d'experimets i comprobacións que ho corroboren, mentre que la filosofia és pregunta sobre ella mateixa i no es basa unicament en l'observació i l'experimentacio.
EX:     CIÈNCIA 2+2=4                     FILOSOFIA=2+2=5

6-QUÈ SIGNIFICA LA PARAULA PARADOXA? I ABISME?
La paraula paradocxa en el text fa referencia a l'engany que viu la societat avui en dia i que el mon en sí es una paradoxa mentre que l'abisme és la distacia a la que estem d'aconsegui entendre la nostra existencia.

7-QUÈ OPINES DE LA FILOSOFIA?
Crec que la filosofia es una molt bona eina per poder entendre'ns millor i entendre millor la societat i el mon en que vivim. Diria que és la ciència que ens ajuda a trobar respostes que altres a ciències no poden compendre ni entendre.

Oriol Lladó

La veritat i la realitat

La veritat

La veritat, és un terme molt extens. La veritat, la relacionem sempre si és una cosa certa o no. En el cas que fos cert és un fet que s'ha pogut comprovar. Però si no ho és, perquè no s'ha comprovat o no està demostrat diriem que no es veritat o mentida.

Pensant així les coses, podem associar que hi han coses verdaderes i unes altres que no ho són. Però si parem a pensar, la veritat pot ser per uns una cosa, i per uns altres una altra cosa. Pot ser degut a dierents maneres de pensar o veure les coses. Perquè uns veuen la veritat d'una manera i uns altres la seva veritat pot ser totalment oposada a l'altra. I això ens pot ocasionar moltes opinions diferents.

Finalment, crec que la veritat, cadascú la veu d'una manera diferent i per aquest raó podem entendre que hi ha gent que és d'una manera i hi ha gent que és d'una altra manera.


La realitat

La realitat, és un terme que l'associem més aviat a l'objectivitat. La realitat significa que una cosa és així i ha de ser d'aquella manera.

En principi, la realitat és d'aquesta manera, perquè es diu una cosa es prova i es demostra si és correcta. Però encara que no ho sembli, la realitat es pot veure de moltes maneres. Per exemple, si pensem amb una persona que li han donat tot el que volia, que no s'ha esforçat, que mai ha mogut un dit per res la seva realitat serà molt diferent a una persona que s'ha guanyat una feina amb esforç, treballant, estudiant i fen altres esforços que li han costat arribar el que volia.
Les dos realitats seran molt diferents. Per aquesta raó crec que hi han dos realitats. Una d'elles, és una realitat objectiva. És aquella que s'ha demostrat, que tothom la veu d'aqeulla manera i que no hi ha res que demostri el contrari. I després hi ha una que és més subjectiva, que és la que cada persona viu, la veu i la sent.ç

Finalment, crec que la realitat la pots veure de moltes maneres diferents, però també pots veure la realitat d'una sola manera.

Roger Campoy

Què és la filosofia?

La filosofia és una disciplina en la qual, els filòsofs (persones sabies i intel·lectuals a qui els hi atreia fer-se preguntes), busquen donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa, per mitjà de la lògia i el raonament. És un camp d'estudi que inclou diferents subdisciplines com la metafísica, l'epistemologia, l'ètica, la políica, l'estètica i l'antropologia.

- Metafísica: Intenta fer una descripció sobre quines diferents maneres es pot "ser" o "existir". També s'interessa per l'anàlisi de la realitat.

- Epistemologia: Es preocupa pels límits de l'ésser humà i investiga al voltant del concepte de veritat.

- Ètica: Té un caràcter prescriptiu o normatiu, perquè introdueix el concepte del deure.

- Política: Tracta de la bona convivència entre les persones humanes. També reflexiona sobra com s'ha d'organitzar la societat perquè aquesta sigui justa i igualitària.

- Estètica: S'interessa per l'art i la bellesa.

- Antropologia: S'interroga per la condició humana.

La filosofia no es ciència ni religió. No es ciència ja que no es fonamenta únicament de l'observació i l'experimentació. La filosofia es pregunta sobre ella mateixa, i sobre els límits  i possibilitats del coneixement en general. La ciència, en canvi, si vol preguntar-se pels seus límits i per les seves condicions de possibilitat, ha de ser filosofia (filosofia de la ciència). Tampoc és religió ja que, la filosofia no es basa en la fe, sinó en la coherència lògia i racional de les idees que formula a l'hora d'interpretar la realitat. Apart, al contrari que la religió, la filosofia no admet dogmes, ni rituals ni esqumes rígids.

Mònica Llavador