Per què hem de fer el bé, i no més aviat el mal?

Podria justificar aquesta pregunta amb diversos arguments, però el més important i bàsic que hem de tenir en compte és que, en general, el mal no ens beneficia ni a nivell col·lectiu ni individual. Contràriament, el bé si que ho fa.

Potser individualment la maldat ens pot satisfer en algun moment determinat, però a la llarga el seu resultat ens afectaria negativament a nosaltres mateixos o a qualsevol altre individu. A més a més el mal incrementa de manera no positiva els pilars importants d'una bona convivència dins de la societat, és a dir, crea desordre, desigualtat, malestar general com guerres o conflictes... En definitiva, si visquéssim en una societat on estigués ben vist fer el mal pocs de nosaltres seriem capaços de sobreviure.
En canvi, si implantéssim la manera de fer el bé com a mode de convivència tots podríem gaudir d'una situació social, econòmica o de salud, entre d'altres, casi perfecte i, sobretot, justa. Possiblement els problemes serien mínims i entre tots ens ajudaríem a solucionar-los.

Penso que aquest últim cas seria el bon camí per a la població, ja que té més pes el benestar social general que no la satisfacció personal perjudicial per a la resta i per a un mateix a la llarga.

Sònia Lang