
Tenim un camí marcat o fem nosaltres el nostre camí?
Aquesta és una imatge que vaig fer ja farà uns anys a la Jungfraujoch. És una de les glaceres més grans del món que està a una muntanya d'uns 4000 metres d'altura a Suïssa.
He escollit aquesta imatge com a filofoto, perquè crec d'una manera pot respondre la pregunta que hi ha com a títol. Primer de tot, les persones moltes vegades ens preguntem quin és el nostre lloc en aquest món. Perquè segurament no sabem què és el que farem de cara el futur o per qualsevol altra cosa. Veient la glacera que hi ha a la imatge, el camí que ressegueix sembla que vagi a parar algun lloc però no es sap on desembocarà.
El camí de gel ens pot mostrar d'alguna manera que les persones tenim un camí i l'hem de seguir perquè aquell és el nostre. Però jo crec que no és així. Pot haver-hi gent que voldran seguir un camí molt marcat i d'allà no variarà i es pot preveure més o menys com acabarà. Jo penso que nosaltres som els que fem el nostre propi camí, i si volem podem canviar tot el que hem estat fen durant molt de temps d'un dia per un altre, podem deixar de fer una cosa per fer-ne una altre, per marcar el nostre propi camí.
Finalment, aquesta imatge podria contestar la pregunta del títol, perquè la vida és un camí. Però crec que nosaltres ens fem el nostre camí, perquè ens marquem uns objectius, i intentem aconseguir-los. I si els assolim o no, després no es sap mai el que podrà passar. Però en aquesta és difícil trobar a algú que sàpiga el que passarà.
Roger Campoy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada